Back Leo Strauss Afrikaans ليو شتراوس Arabic ليو شتراوس ARZ لئو اشتراوس AZB Leo Strauss CEB Leo Strauss Czech Leo Strauss German Λέο Στράους Greek Leo Strauss English Leo Strauss Esperanto
 (1939)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1899 Kirchhain (Imperi Alemany) |
| Mort | 18 octubre 1973 (74 anys) Annapolis (Maryland) |
| Catedràtic | |
| 1949 – 1969 | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Germanoestatunidencs |
| Religió | Judaisme ortodox |
| Formació | Universitat de Friburg de Brisgòvia (1925–) Universitat d'Hamburg - filosofia (1918–) Universitat de Colúmbia Universitat de Marburg Gymnasium Philippinum Marburg (en)  |
| Director de tesi | Ernst Cassirer |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia i filosofia política |
| Ocupació | polític, filòsof, politòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Chicago Hamilton College Claremont McKenna College St. John's College Universitat de Colúmbia Universitat de Cambridge The New School Universitat Hebrea de Jerusalem |
| Membre de | |
| Alumnes | Pierre Hassner |
| Influències | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Muhsin Mahdi i Ralph Lerner (en) |
| Família | |
| Fills | Jenny Strauss Clay, filla adoptiva |
| Premis | |
 | |
Leo Strauss (Kirchhain, Hessen, Imperi alemany, 20 de setembre de 1899 - Annapolis, Maryland, Estats Units, 18 d'octubre de 1973) va ser un filòsof i politòleg germano-estatunidenc d'origen jueu, especialitzat en filosofia política. Influït pels clàssics grecs i pel fenomenalisme, va aprofitar els ensenyaments d'aquests corrents per a la seva pròpia teoria, que va difondre a la Universitat de Chicago. Gran part dels seus escrits comparen diferents filòsofs, ja que ell pensava que hi ha dos tipus de filòsofs, els grans pensadors i els escolars, que comenten els anteriors (s'autoubicava dins els escolars). Va afirmar que els escrits esotèrics eren els realment filosòfics, ja que exigien un esforç suplementari al lector, que podia reinterpretar-los i així pensar per ell mateix, i alhora protegeixen l'autor de possibles persecucions. Una de les seves aportacions a la política va ser apropar-la al món dels valors, del qual el positivisme l'havia aïllada. La distinció entre fet i principi rector no té sentit en política per a Strauss, ja que sempre les accions duen una càrrega de moralitat.[1]
Format en la tradició neokantiana amb Ernst Cassirer i immers en el treball dels fenomenòlegs Edmund Husserl i Martin Heidegger, Strauss va escriure llibres sobre Spinoza i Hobbes, i articles sobre Maimònides i Al-Farabi. A finals de la dècada del 1930, la seva recerca es va centrar en els textos de Plató i Aristòtil, retrocedint la seva interpretació a través de la filosofia islàmica i jueva medieval, i fomentant l'aplicació d'aquestes idees a la teoria política contemporània.
- ↑ «Leo Strauss». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.